FUNDADOR DE LES AGUSTINES GERMANES DE L'AMPARO

​

​

Sebastià Gili Vives va néixer en 1811 en Sa Carbona (Artà), tercer fill dels agricultors Miquel Gili i Lliteres i d'Antònia Vius i *Artigues.

Educat cristianament, en 1826 comença a estudiar a la Universitat "Luliana" de Mallorca. Obté beca per estudiar en el seminari i comença en 1830, any que mor el seu pare.

El 4 d'abril de 1835 va ser ordenat sacerdot; va ser enviat a la parròquia de Sant Jaime de Palma de Mallorca, on arriba el 2 de juliol de 1835.

Des de 1844 fins a 1866 va ser administrador, *prior i director de l'Hospici i Inclusa de Palma, on hi havia 250 expòsits; també va dirigir l'Hospital General i la Casa de Misericòrdia.

En 1858 es fa terciari agustí i treballa per fundar una congregació religiosa: el 4 de desembre edita els estatuts de les Germanes de l'Empar Terciàries de Sant Agustín, que es dedicarien a la caritat i l'atenció a malalts i necessitats, en hospicis i *inclusas.

El 6 de febrer de 1859, quatre germanes comencen la vida de la comunitat. La congregació rep 1860 l'antic convent de *Ses *Mongetes, monges agustines de l'actual plaça de Josep María Quadrat), i s'encarreguen de l'atenció a l'hospital de Palma, a més d'atendre malalts a domicili.

En 1863 s'encarregaran també de la Casa de la Misericòrdia.

El 8 d'abril de 1864, el bisbe de Mallorca nomena *Gili superior de la congregació, que va creixent.

En 1865 comencen a dirigir un col·legi, entrant també en el camp educatiu.

​

El Vicari Capitular i la Junta Municipal de Beneficència d'Eivissa van sol·licitar, en 1867, els serveis de les germanes agustines a l'hospital d'Eivissa. Concedit el permís, Sebastià Gili es va traslladar amb quatre germanes i va constituir una comunitat a Eivissa, el 2 de setembre de 1868.

En 1875 inaugura el Col·legi de la Verge de la Consolació.

​

El 30 de juliol de 1883, Gili va ser nomenat canonge de la Catedral de Palma, càrrec que compagina amb el de superior de la congregació fins que en 1893, a causa de la seva edat, presenta la renúncia com a superior, sent succeït pel sacerdot Francisco Arrom.

Retirat a Artà, va morir l'11 de setembre de 1894.

​

​

La Congregació de les Germanes Agustines

​

La Congregació vol ser aquesta terra que es disposa per la sembra, que s'obre encara amb el dolor de la reixa, per acollir confiada la llavor de la mà del *sembrador; per tancar-se amb la llavor acollida i assimilar-la en la profunditat del seu si; és terra que sap esperar pacient durant la cruesa de l'hivern i es deixa abonar per la gràcia de l'oració.

Les illes Balears van ser en el passat un *semillero de vocacions a la vida consagrada i van ser vàries les Congregacions nascudes al segle XIX, entre elles la de les *Agustinas Germanes de l'Empara.

Ja en la segona meitat del segle XVIII es va produir un canvi en el si de l'església de Mallorca sorgint les primeres institucions femenines de caritat, potenciant-se i creant-se nous hospitals, hospicis i cases de caritat; es va fundar la real casa de *expósitos arribant a ser rellevant la presència d'algunes congregacions femenines.

Amb idees molt clares D. Sebastián *Gili Vives va decidir fundar una Congregació religiosa. Avançant-se als temps va comprendre que no s'havia d'excloure d'aquesta Congregació-modelo a les mateixes joves *expósitas formades en la *Inclusa.Amb aquestes mateixes, seleccionades, va començar l'assaig del projecte de la Congregación.el 6 de febrer es feia real la seva instal·lació en la *Inclusa de Palma.

Quatre dones de gran tremp, molta pietat, inquietes i preocupades pels altres van assumir l'ideal de vida que va moure a D. Sebastián i van posar els fonaments de l'obra prenent l'hàbit i corretja. Tot es va completar amb la carta de germanor concedida a la Congregació pel P. Arnau, Comissari Apostòlic de l'Ordre de Sant Agustín. Naixien les Germanes de l'Empara, *agustinas pels quatre costats, perquè es dediquessin en cos i ànima a la completa atenció d'aquelles criatures. Aquí va ser on D. Sebastián va posar els fonaments del gran edifici que començava a construir-se. I així va començar a caminar la Congregació.

Germanes *Agustinas de l'Emparo
L'esperit religiós que estaven animades les germanes, la seva abnegació, els seus actes d'extraordinària caritat amb què atenien i cuidaven als *expósitos i el fervorós *apostolado atreia l'atenció de nombroses joves que sentint la vocació religiosa, van demanar i van aconseguir ser admeses en la Congregació. Una vegada més veiem al treballador incansable, portant a més el timó de la Congregació, gens fàcil en els començaments.

Ràpidament van començar a arribar vocacions de totes les classes socials, algunes de la mateixa *inclusa que veien en aquell sacerdot humil un home de Déu i volien imitar-li.

Ens va deixar encarregat sobretot la cura maternal dels nens abandonats, atenent amb tendresa i paciència les seves necessitats; la cura a prodigar els serveis i consols als malalts, mitigant les seves penes amb la dolçor de les nostres paraules; el zel a inculcar el ben i separar del mal als pobres, dispensant-los totes les cures que la seva misèria reclama i l'ensenyament de la doctrina cristiana i altres branques del saber, seran fonts perennes de caritat, doncs la religiosa és un àngel que Déu envia a la terra per vessar el bàlsam del consol sobre tota classe de penes i amargors; a la religiosa no li espanta creuar el mar, ni li atemoreix el treball per dur que sigui. En ales de la caritat vola a totes parts on la flama el seu ministeri.

Impregnades de la doctrina de Sant Agustín, van iniciar amb senzillesa i heroica generositat una obra que va començar a Mallorca, Eivissa i més tard en la Península, per finalment donar el salt a Itàlia, Perú, Costa Rica, Hondures i Nicaragua. Totes les comunitats estaven organitzades al voltant de dos grans eixos: l'escola on s'imparteix una formació integral i la prestació dels serveis sanitaris. El P. Fundador va saber inculcar en les seves filles aquesta passió per la cerca i la Congregació va continuar la seva obra. La fundació de les Germanes de l'Empara va sorgir segons els paràmetres d'una Congregació moderna.

Una vegada feta la fundació D. Sebastián li va saber imprimir un segell característic a través dels seus consells i escrits. Des del principi va desitjar que es cridessin *Agustinas, perquè ell era *agustino de cor, encara que com a sacerdot secular, no professés la Regla de Sant Agustín ni vivia en comunitat. El seu secret va estar en la clarividència de les finalitats de l'Institut i també en l'exigència i fidelitat a les normes establertes per al mateix. Amb el tracte de les Germanes i en la seva relació epistolar amb elles, els demanava abans de res una fidelitat interior del cor; però igualment un amor a les regles i una fidelitat exterior, imprescindible per a la bona marxa de la comunitat.

La Congregació es va formar a l'escola *agustiniana d'amor a Déu i caritat amb els necessitats. En la Regla es diu que els exercicis piadosos de les Germanes han de ser principalment els treballs de caritat. El P. Fundador els va donar unes Ordenacions particulars, per mitjà de les quals va saber infiltrar en ella una pietat molt *acendrada, tenint necessitat de comunicar a unes altres el seu amor.

Per caritat va fundar la Congregació, van suportar penes i treballs i van oferir la seva vida; 38 germanes van treballar a l'hospital, casa de *expósitos i cases particulars durant el còlera. Tres d'elles van segellar la seva vida en aquells dies, màrtirs de l'amor desinteressat cap als seus semblants.

La Congregació de *Agustinas de l'Empara va néixer de la imperiosa necessitat que sentia D. Sebastián, d'arribar fins a on li urgia el manca de la caritat. I la *Inclusa mancava de tota calor humana i afecte cap a les persones que allí vivien, se sentia limitat al no poder arribar a tots els que necessitaven la seva ajuda.

​

Admirador i devot de Sant Agustín va tornar els seus ulls cap a ell, perquè com a sol de l'Església projectés la seva llum sobre la urgent necessitat que li angoixava, brollant de la mateixa saba *agustiniana la Congregació de les Germanes de l'Empara. El fundador va estar al capdavant de la mateixa, fins que la vellesa i la malaltia li van doblegar i el bisbe li va retirar, aconseguint que les Germanes anessin veritables filles de la caritat.

​

​